Davant la jubilació, de Thomas Bernhard

L'obra és potent, però no tant com altres Bernhards. El nazisme persistent. La germana invàlida i dependent que observa els germnas amb mirada crítica és tot un símbol. Escenografia impactant que va perdent l'efecte al llarg de l'obra. És la sordesa o l'acústica deficient la que em posa difícil la comprensió?

Em va agradara més Almuerzo en casa de los Witggenstein
Però vaja, teatre del bo evidentment!

http://www.temporada-alta.net/es/programacion/470-davant-la-jubilacio.html