diumenge, 16 de març del 2014

Pedra de tartera

He tornat a llegir Pedra de tartera i he tornat a gaudir-lo absolutament. La trajectòria vital d'aquesta noia pallaresa, adoptada per la seva tia, creua la història del segle XX a Catalunya (i la política i la sociologia!) des de la perspectiva de la ruralitat. Una novel·la condensada, un relat curt però potent. I un llenguatge espaterrant, Gràcies Mari Barbal (l'any que ve Premi d'Honor, eh?)


 quan ets al Rincón del vago,és que ja ets un clàssic, no? (em penso que és la primera vegada que l'enllaço en aquest bloc ). exemple del nivell d'anàlisi d'aquesta pàgina: El llenguatge que predomina en l'obra es un llenguatge amb trets típics de l'época, ja que hi han moltes paraules de poble i expressions i paraules mal dites.