El fill escriptor ajuda el pare paleta a aixecar l'última paret de la seva vida. Italoamericans a la Califòrnia dels anys 70. Dostoievski derrotat pel vi, la literatura amb poc sentit quan la vida és feta de companyonia mediterrània. Aquests perdedors que juguen cartes en un bar de mala mort o que beuen i s'emborratxen sota una pèrgola emparrada, són realment els més perdedors de tots?
Sí, quan vegi les arrugues que solquen el rostre i les mans grogoses del pare i, tot ell, es commogui en entendre que el pare només vol fer l’últim encàrrec de la seva vida amb ell per ensenyar-li com es puja una paret dreta… encara que la que acaben pujant sigui torta i deformada. Qui n’aprèn més, el pare vell o el fill no tan jove?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada