divendres, 17 de febrer de 2017

Demian, de Hermann Hesse

Ordeno la llibreria i rellegeixo relíquies
...
El camí cap al mi mateix tan orientalista, que prefigura el Siddharta.
...
O l'odi a les masses que prefigura el feixisme?
...
El bé i el mal, Zaratrustra, Nietzche...

diumenge, 5 de febrer de 2017

Tony Erdmann

M'encanta veure una pel·lículua de la qual no sé res , només que "se'n parla molt" i que "em sembla que ha tingut molt boines crítiques" i que després d'un inici de "ai, ai , ai on m'he ficat?" es converteixi a poc a poc en un guió genial. Humor intel·ligent que fa trencar de riure, sense ser empalagós, Ritme  fantàstic malgrat quasi tres hores de durada i sortir pensant que en el fons és filosofia pura.
I dos actors de primera que ho borden, tant el més histriònic, que sempre és més fàcil, com ella que t'estimes de seguida malgrat la la seva sequedat.

crítica a blog de cine 


dissabte, 28 de gener de 2017

El sermó de la caiguda de Roma, de Jerôme Ferrari

Un professor de filosofia escriu sobre estudiants de filosofia; un kenyatta escriu sobre la història del seu país; Stendhal viatja a Itàlia i fa una novel·la sobre Parma, ...
Els escriptors sempre són darrera els seus escrits
...
I la guerra... les guerres... més properes o més llunyanes sempre com a teló de fons.
Ho diuen alguns: la nostra època, la més pacífica de la història.
...
Un bar cutre en un poble que endevines miserable i àrid..i estudiants de filosofia... i sant Agustí. Em passa con a moltes novel·les, els personatges envoltats d'una aura d'inconcreció.... no vull que m'ho posin difícil...
...
Els llibres se m divideixen entre aquells que són difícils d'acabar i aquells que només es deixen descobrir al final, que em  provoquen una sensació decebedora de no haver-ne sabut gaudir la literatura, decepció d pàgines i estones desaprofitades... voldria tornar enrere llavors però no ho faig mai.
Aquest és d'aquests.
Sí, al final sensació de gran literatura.
...
Finitto. Tancat. I tan tancat: simetria, i epíleg.
M'ho he passat bé.
Tanca aquests dies de baixa xollo.

dijous, 26 de gener de 2017

Somnis en temps de guerra, de Ngugi wa Thiongo



Com amb Canetti, un escriptor explica la seva descoberta del món literari
...
I és clar records Chinua Abebe (és diu així?)
...
No, és diu Chinua Achebe
...
Potser es el mite,  tant com els fets reals,  allò que manté vida els somnis,  fins i tot en temps de guerra. (pàg.192)
..
costa al començament: després la combinació de l'exotisme del món tradicional africà amb la "normalitat" de la revolució, la guerrilla, la descolonització... em guanya
curiosíssima descripció de les xarxes escolars kenyates
la poligàmia, la circumcissió, els poblats, els nens descalços fent kilòmetres per anar a escola...

dimecres, 25 de gener de 2017

Em dic Lucy Barton

Una dona a l'hospital rep la visita  de la seva mare,  vinguda de l'Amèrica profunda,  de la pobresa i de la infància .
La visita es excepcional pero durant cinc dies mare i filla estableixen una relacio com no havien establert mai.

divendres, 13 de gener de 2017

Homo deus

O sigui. Que estem deixant de ser humans.
...
Pla del llibre: l'humanisme és un somni. L'intent de complir-lo conduirà a ls seva destrucció.
...
La relació entre humans i animals és el millor model per preveure la futura relació entre humans isuperhumans
...
Relacio entre primeres religions i neolitic. El domini dels animals
...
Bon tema, la consciència dels animals. Per entendre la nostra, és clar.
...
Bones preguntes, les respostes no les entenc

Patria

M'enganxa, però  avança tant en espiral que no avança.   pocs girs de guió.  cert simplisme.
...
Però quin plaer un totxo que es deixa llegir bé!
...
I aquella sensació de Va, un capítol més!
...
Espanyolista, no? Que tontos són els abertzales!
...
Però sí, és clar que és interessant la descripció de l'ambient al poble, a la presó, els que estan indefinits al mig del conflicte...
...
Detall narratiu, els  atemptats de Joxe Mari, la seva "sang" no surt.
...
Finitto.
Miren, Bittori, Arantxa, Joxe Mari, Joxian, Nerea, Gorka... Agur.

diumenge, 8 de gener de 2017

Silencio, d'Scorsese

Jesuïtes portuguesos al Japò.  tema interessant però ritme lent, actors poc creïbles i guió una mica massa caricaturesc. No em sembla reeixida.

diumenge, 27 de novembre de 2016

El valle feliz, d'Anne Marie Scwarzenbach


M'hi porta en Matias Enardt, però les expectatives no es compleixen. El personatge és molt interessant però els seus sentiments i les seves explicacions són tan íntimes i personals que no aporten gaire cosa extrapolable.

Una estancia en el valle persa del río Lahr, es la excusa para reelaborar un texto anterior y convertirlo en el espejo de sus dramas íntimos. La de Annemarie Schwarzenbach fue una  vida corta pero intensa marcada por la angustia existencial, la homosexualidad, las drogas y la búsqueda de la identidad en largos viajes por Persia y Oriente, Europa, Estados Unidos y África. La inseparable amiga de Klaus y Erika Mann, la compañera de viaje de Ella Maillart, la amiga de Malraux y la gran pasión de Carson McCullers traza en estas páginas su relato biográfico más intimista y el más osado debido a una  sinceridad implacable. La vida en este valle, recreada años después, se convierte en una alegoría de la soledad, el amor y la muerte, pero también del esfuerzo por sobrevivir a pesar de verse a sí misma “perdida, apátrida, a merced del viento, del frío, del hambre… siempre sola, empujada hasta el mismo borde del abismo”. El recuerdo de lo vivido en este lugar, donde parecen acabar todos los caminos,  será también un acicate para renacer  y extraer de la memoria y las experiencias pasadas nueva energía para seguir adelante.

http://lalineadelhorizonte.com/editorial/125-el-valle-feliz.html

dissabte, 26 de novembre de 2016

La mort de Lluis XIV, d'Albert Serra

Esplèndida recreació dels últims dies de Lluís XIV. Cap concessió, cap facilitat: dues hores dins la cambra del rei moribund, amb la càmera recreant-se en els rostres del monarca i dels seus acompanyants.I de sobte Léaud, esplèndid, es gira cap a tu en silenci durant un minut i només sona el Kirie de la Missa de Mozart. Brutal!
Un fracàs de públic és clar!


LA MORT DE LOUIS XIV, by Albert Serra (OFFICIAL TRAILER) from Andergraun Films on Vimeo.

Elle, amb la Huppert

A Ella la violen amb el cap cobert i de seguida endevinem qui és. S'ho pren amb filosofia i és que Ella és tot un personatge. Ella és una actuació espplèn dia però a mi la història em deixa absolutament fred.


"Protagonizada por una imperial Isabelle Huppert, 'Elle' puede presumir de ser una de las películas del año (...) no es sólo una mirada completamente corrosiva a los caprichos del deseo, también es una comedia despiadada sobre la familia"
Luis Martínez: Diario El Mundo 


"Las sorpresas se suceden y te atrapan. Es una película hipnótica y mórbida, con atmósfera, nada convencional. (...) Isabelle Huppert lo borda."
Carlos Boyero: Diario El País


Bé...



Bruixola, de Mathias enard

Al final es converteix en una gran lectura. Com diuen alguns crítics l'enorme pes de l'erudició és un obstacle. Però al mateix temps per a mi és un al·licient que m'acaba enganxant. Les relacions entre Orient i Occident  es despleguen a través d'un ventall interessantíssim de personatges: escriptors, músics, arqueòlegs... Al final vaig endavant i endarrere com em passa sovint amb els llibres que no vull acabar.



Mathias Enard ens presenta, a Brúixola, en Franz, un musicòleg que viu a Viena i que al llarg d’una nit d’insomni recorda la seva relació amb la Sarah -el seu amor impossible-, que representa també la fascinació que sent cap a tot allò que és l’Orient, a través dels records que van apareixent dels seus viatges a Turquia, Síria o Iran. I és que a mida que anem avançant en la lectura ens submergim en el mar de pensaments d’en Franz, que reflexiona sobre la seva vida i les influències artístiques de l’Orient en l’Occident. Unes reflexions que seran provocades per una notícia terrible: en Franz està malalt.

No us enganyaré. Brúixola no és una novel·la de lectura fàcil. I és que Enard, més que seguir una trama, el que gairebé fa és escriure una tesi sobre l’Orient, però ho fa d’una forma magistral i amb un estil propi. La fascinació que en Franz té per aquesta part del món és el veritable fil conductor d’aquesta novel·la i és l’excusa per Enard per fer-nos viatjar d’un lloc a un altre sense treva.

Acabo amb una suggerència. Si teniu l’oportunitat i les ganes, llegiu Brúixola amb la tauleta, el mòbil o l’ordinador al costat, perquè és un autèntic plaer anar a buscar-hi les infinites referències que es fan sobre pintura, música o cançons que constantment van apareixent al llarg de la narració. I si heu viatjat a qualsevol de les localitzacions que hi van sortint, de ben segur que les descripcions us faran tornar a trobar-vos-hi.
http://www.nosaltresllegim.cat/tag/mathias-enard/

La negreta és meva. (MC)

dijous, 24 de novembre de 2016

The arrival

http://www.investigacionyciencia.es/blogs/ciencia-y-sociedad/98/posts/em-la-llegada-em-o-cmo-el-lenguaje-construye-realidades-14960?utm_source=Twitter&utm_medium=Social&utm_campaign=tw

diumenge, 23 d’octubre de 2016

Davant la jubilació, de Thomas Bernhard

L'obra és potent, però no tant com altres Bernhards. El nazisme persistent. La germana invàlida i dependent que observa els germnas amb mirada crítica és tot un símbol. Escenografia impactant que va perdent l'efecte al llarg de l'obra. És la sordesa o l'acústica deficient la que em posa difícil la comprensió?

Em va agradara més Almuerzo en casa de los Witggenstein
Però vaja, teatre del bo evidentment!

http://www.temporada-alta.net/es/programacion/470-davant-la-jubilacio.html





Kilometres a la Beckett

L'obra que tots hauríem pogut protagonitzar. La història de les nostres famílies. Molt ben interpretada: amb naturalitat i senzillesa , que és com m'agraden les interpretacions teatrals.

http://www.nuvol.com/noticies/kilometres-teatre-biografic-i-documental/


Marilia Samper i Meritxell Yanes ens parlen de 'Kilòmetres', a la Sala Beckett del 29/09 al 16/10 from Sala Beckett on Vimeo.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Fatima

Cardedeu i el Verdi sempre ofereixen petites joes que omplen de satisfacció.
Em penso que després de veure Fatima em miraré d'una altra manera les dones que a les 7 del mati s'arrengleren esperant l'autobús per anat a fer feines a casa d'altri.

Esplendida pel·lícula  la d'aquesta dona algeriana, mare de dues filles estudiants,  qe lluita per sobreviure en el mon de la immigracio d'una abstracta banlieue francesa.

diumenge, 18 de setembre de 2016

Tarde para la ira, de Raúl Arévalo

Les crítiques la deixen pels núvols i és cert que enganxa. Per la senzillesa amb què munta la història i pel bé com l'explica, ràpida i sense manies.
Un tio surt de la presó vuit anys després d'haver atracat un banc i es troba un tio molt raro que l'està esperant i que està enrollat amb la seva nòvia. Previsible? No tant!



Martin Eden, de Jack London

Una cambra. Una noia. Un sopar. Un cunyat. Llibres i cultura. La passió i la diferència de classe. Escrits per als diaris. La bugaderia. La noia parla amb la mare. Un passeig nocturn en barca. El bes.